CRÓNICAS DEL GRAN TIEMPO

(1965)

Fritz Leiber

Editorial:
Orbis(1984)

Col.lecció:
Biblioteca de Ciencia-ficción

Núm: 19

Pàgines: 155

Altres edicions:

1984 MR. Col. Superficción (1ª Época), 91

1985 Hyspamerica. Col. Biblioteca Ciencia Ficción, 19

Aquests són els primers contes que llegeixo de Fritz Leiber dins el gènere de la Ciència Ficció. Fins ara estava acostumat a consumir les obres fantàstiques de Leiber, i el resultat ha estat d'allò més encoratjador.

Moltes vegades, en altres ressenyes he parlat de la magnífica prosa d'aquest autor, un autor que et deixa bocabadat davant d'un text, no pel que diu en sí, si no per la força, el dinamisme que transmet. I aquest recull de contes no és una excepció. Sense ser genials et fan adonar que darrera les línies s'amaga un gran talent

Cronicas del Gran Tiempo com he dit és un recull de contes però no un de qualsevol. Tots ells estan ambientats en un mateix univers: El de la Guerra del Canvi. Una Guerra interminable entre dues faccions d'essers (les aranyes i les serps) que lluiten per governar la Via Làctea i que per assolir l'èxit recluten qualsevol ésser intel.ligent que els pugui fer servei... Just abans que aquest mori, per així tenir la seva fidelitat en la lluita... Perquè tant les aranyes com les serps tenen el poder de viatjar en el temps i canviar tot allò que els convé per vencer el contrari... Tan en el passat com en el futur, i òbvament un d'aquests esceneraris és la Terra.

A destacar contes com No es una gran magia, una esplèndia reflexió sobre com es fa una Guerra a través dels viatges en el temps. Un text carregat de referències shakespearianes i molt original que esdevé la petita joia del recull. També són bons Intenta cambiar el pasado, La mañana de la condenación i El soldado más veterano que contiuen explicant-nos temes com el reclutament d'humans per l'esmentada Guerra.

Cuando soplan los vientos del cambio també és interessant per la idea que exposa, l'aparició de les restes, dels fantasmes de les Guerres, però potser és un pèl massa curt. I finalment, Un escritorio lleno de chicas i El salto del caballo són els que m'han semblat més fluixos. El primer, més en la línia del relat fantàstic per què costa entendre exàctament els que ens proposa Leiber i el darrer potser per la seva senzillesa.

Cal dir però que aquesta valoració és en part incompleta pel fet que aquests contes complemeten la novel.la El Gran Tiempo i que per tant potser els podria assaborir millor després d'haver-la llegit. Tot i això, els contes poden ser llegits de manera totalment independent.